Portem poc més d’una setmana a la ciutat de Katmandú, adapta’m-nos a un calor sufocant, un continent i un país desconeguts, i a unes jornades de treball llarguíssimes. Els monsons ja comencen a fer acte de presència i les tasques per dotar a la gent que ho ha perdut tot d’un sostre, semblen no estar mai finalitzades. La ciutat ha recuperat una aparent normalitat. El terratrèmol es fa evident als nombrosos campaments de desplaçats que ocupen cada descampat, camp de futbol o parcel·la de Katmandú. Als edificis caiguts, a les esquerdes que com cicatrius marquen les façanes i als turístics carrers de Thamel, on aquests dies només hi conflueixen voluntaris de tot el món.
Encara no hem tingut la oportunitat de visitar cap nucli rural. Allà, la devastació ha sigut total. Els companys que aquests dies tornen de missió ens expliquen la duresa que s’hi viu. Els plàstics, les xapes ondulades i el bambú hauran de resistir fins que la reconstrucció sigui viable. Els darrers dies la nostra tasca s’ha diversificat en nombrosos fronts.
La reconstrucció arquitectònica:
Estem treballant en establir sinergies amb diferents ONG locals e internacionals, grups i arquitectes que estan preparant actuacions arquitectòniques permanents. La reconstrucció serà llarga i laboriosa i és molt necessari anar tots a una. Sembla força evident que serà molt difícil construir res fins passat els monsons. Això ens ha de proporcionar un marge suficient de temps per estudiar la situació i preparar els projectes necessaris. En un país on els preus sempre s’han de regatejar, on es fa difícil trobar eines i maquinaria apropiada, i on els nuclis més afectats estan a varies hores amb vehicle per camins impracticables o sense accessos, la logística de qualsevol projecte es presenta com un gran repte que cal preparar amb molta antelació.
Camp de desplaçats de Swoyambhu (Monkey Temple)
A molts camps de desplaçats de Katmandú, la situació es molt complicada. L’ajuda humanitària de les grans ONG no sempre es present als emplaçaments més petits. Molts dels refugis han sigut construïts pels propis nepalesos, sovint gent amb molts pocs recursos i als que només se’ls ha proporcionat un parell de lones plàstiques. La situació sanitària es delicada, els banys públics habilitats estan saturats i poden ser un focus d’infecció. El govern sembla estar més preocupat d’evitar que aquesta gent es quedi permanentment vivint-hi, que d’oferir uns serveis mínims als seus ciutadans. Molts nens del camp, sovint inconscients de la difícil situació que viuen, juguen en horari escolar, a vegades perquè les seves escoles segueixen tancades, altres perquè la família no té els recursos per seguir pagant les mensualitats. Tot i això, és admirable com aquesta gent no ha perdut el somriure ni les ganes de tirar endavant. El camp de desplaçats de Swoyambhu amb unes 400 persones instal·lades, n’és un cas evident. El grup Hugging Nepal (www.huggingnepal.org) juntament amb Tents to Nepal (upliftconnect.com/tents-to-nepal/) i la ONG All Hands (hands.org), han començat un projecte d’ajuda humanitària centrat en millorar la situació dels campaments amb la construcció de grans carpes. Aquestes carpes s’utilitzen com a refugis d’emergència compartits entre varies famílies, espais comuns o escoles provisionals. Les carpes es construeixen amb una estructura de bambú que es manufactura i es munta in-situ, i unes grans lones de cotó que fan de coberta. Fins ara el grup Hugging Nepal s’ha encarregat de proporcionar el bambú i el material de muntatge, el grup Tents to Nepal proporciona les lones que importa de la Índia i la ONG All Hands facilita els voluntaris. Les nostres organitzacions estem cooperant en aquest projecte fent la direcció d’obra i capacitant els voluntaris. De manera puntal s’han iniciat també, algunes accions lúdic-educatives orientades als nens. Pintures, globus, llibretes o jocs interactius pretenen amenitzar la vida dels més menuts.
Camp de desplaçats de Boudha
Fa poc més de dos dies que s’ha visitat un altre camp de desplaçats, el de Boudha. Amb unes dimensions que quintupliquen les del camp de Swoyambhu les problemàtiques semblen ser les mateixes. Aquest camp amenaça, per les seves dimensions, en convertir-se en un nou slum de la ciutat tot i que aparentment la organització és una mica més eficaç. La intenció es construir novament tantes carpes com ens sigui possible abans de l’arribada dels monsons. Tot just s’està organitzant i repartint les tasques de cada grup participant.
Cooperant
Actualment estem en comunicació permanent amb la ONG Be Human Nepal, els grups Hugging Nepal i Tents to Nepal, la ONG Petit Mon, el grup de rescat d’emergència de Bombers de Barcelona, la ONG All Hands, arquitectes locals com AVARI i un llarg etcètera. La col·laboració entre el voluntariat aquí al Nepal flueix sense gaires dificultats i estem oberts a cooperar amb altres grups d’ajuda. La unió fa la força i aquí a Katmandú aquestes paraules cobren una nova dimensió.
