LA NOSTRA HISTÒRIA

L’estiu del 2007 el fotoperiodista Joel López i la traductora Anna Gentz van viatjar al Senegal amb la idea de realitzar un documental sobre els africans que intentaven l’arribada a Espanya dins de pasteres. El protagonista del documental era l’Aliou, un senegalès de la ciutat de Kaolack que desitjava emigrar cap a Espanya, i que només podia fer servir aquest mitjà per aconseguir-ho. Dies abans de l’inici del viatge van entrar a robar a casa de l’Aliou i li van prendre tots els estalvis, aquest fet li va impedir emprendre la seva travessia i va suposar l’anul·lació del documental.

Després d’aquests fets van aprofitar la seva estada al Senegal per realitzar un documental sobre la vida dels discapacitats físics a la ciutat de Kaolack. Durant la realització del projecte van freqüentar el negoci que regentava l’Aliou: un tangana 1, un petit local on es preparava menjar ràpid. En aquest mateix tangana hi treballava una nena molt esprimatxada i riallera anomenada Fatoumata.

En Joel i l’Anna es van interessar per la situació d’aquesta nena en veure que treballava moltes hores i aparentment no anava a l’escola. Això els portà a conèixer als seus dos germans Anta i Mustafa i a la seva mare Marian. La situació familiar era molt complexa, el pare dels nens havia mort en un accident de cotxe i la mare intentava procurar per la subsistència familiar amb la venda de fruits secs. Els ingressos obtinguts de les vendes, però, eren molt reduïts i feien que Fatoumata hagués de treballar per contribuir en l’economia familiar. Per motius socials i econòmics cap dels tres nens havia anat mai a l’escola.

Els principals motors econòmics de la ciutat de Kaolack són el comerç i el transport de mercaderies i la major part de la població són treballadors no qualificats. La manca d’oferta laboral provoca que els sous siguin molt baixos i això fa que la subsistència esdevingui molt difícil. Moltes famílies necessiten l’ajuda dels fills per poder tirar endavant i això fa que, en aquest context socioeconòmic, l’escolarització i el control de l’absentisme escolar no siguin una prioritat.

Davant d’aquesta realitat familiar van decidir emprendre alguna acció que contribuís a millorar la qualitat de vida d’aquests nens. Es posaren en contacte amb familiars i amics per recollir fons per invertir en la seva escolarització. El següent pas va ser buscar una escola on l’assistència fos obligatòria i controlada i a Kaolack, les escoles que segueixen aquests criteris són les privades.

A prop de la casa de la família hi ha una escola privada catòlica on s’imparteix ensenyament laic. La directora del centre és la senyora Madeleine, una monja d’uns 50 anys amb molt de caràcter, requeriment indispensable per una dona catòlica amb un càrrec de responsabilitat en una societat patriarcal i musulmana. Desprès de visitar el centre i parlar amb la directora van veure que era l’escola ideal pels nens però la senyora Madeleine no va posar-ne fàcil l’admissió. La directora els va posar a prova per veure si les seves intencions eren fermes o només era la pena d’uns tubab2 que de seguida s’oblidarien d’aquells nens i farien agafar una il·lusió inútil a la família Ba. Amb fermesa i determinació es va aconseguir finalment que fossin acceptats al centre.

Durant la tramitació de l’escolarització van sorgir nous contratemps, els nens no disposaven de cap tipus de document d’identificació, ni tan sols de partida de naixement. A més, es va descobrir que l’Anta en realitat era la filla d’una amiga de la Mariam que feia uns anys li havia deixat al seu càrrec. Aquesta pràctica està molt estesa a Àfrica i és molt comprensible degut al context socioeconòmic. Finalment, després de moltes visites a l’ajuntament de Kaolack, es van poder aconseguir tots els documents necessaris i els nens van poder començar a anar a l’escola.

Mesos després, quan en Joel i l’Anna van tornar , es va reunir amb la gent que havia participat en el procés d’escolarització dels nens de la família Ba i, entre tots van decidir constituir legalment una associació socioeducativa que treballés per la promoció de l’educació com a quelcom universal.

Així va néixer l’Associació socioeducativa NouSol!

  1. Tangana significa calent en llengua Wolof. Els tangana són locals molt populars al Senegal, s’hi fa menjar ràpid a partir de fogons de gas o similar.
  2. Tubab significa home blanc en llengua Wolof

 

×
Avada WordPress Theme