L’estiu del 2007 el fotoperiodista Joel López i la traductora Anna Gentz van viatjar al Senegal amb la idea de realitzar un documental sobre les persones africanes que intentaven arribar a Europa amb pasteres. El protagonista del documental era l’Aliou, un senegalès de la ciutat de Kaolack que desitjava emigrar cap a Espanya, i que només podia fer servir aquest mitjà per aconseguir-ho. Dies abans de l’inici del viatge van entrar a robar a casa de l’Aliou i li van prendre tots els estalvis, aquest fet li va impedir emprendre la seva travessia i va suposar l’anul·lació del documental.
Després d’aquests fets van aprofitar la seva estada al Senegal per dur a terme un documental sobre la vida de persones amb diversitat física a la ciutat de Kaolack. Durant la realització del projecte van freqüentar el negoci que regentava l’Aliou: un tangana1, un petit local on es preparava menjar ràpid. En aquest mateix tangana hi treballava una nena molt esprimatxada i riallera anomenada Fatoumata.
En Joel i l’Anna es van interessar per la seva situació en veure que treballava moltes hores i aparentment no anava a l’escola. Això els portà a conèixer als seus dos germans, Anta i Mustafà i a la seva mare Marian. La situació familiar era molt complexa, el pare dels infants havia mort en un accident de cotxe i la mare intentava procurar per la subsistència familiar amb la venda de fruits secs. Els ingressos obtinguts de les vendes, però, eren molt baixos i feien que Fatoumata hagués de treballar per contribuir en l’economia familiar. Per motius socials i econòmics cap dels tres infants havia anat mai a l’escola.
Els principals motors econòmics de la ciutat de Kaolack són el comerç i el transport de mercaderies i la major part de la població són treballadors no qualificats. La manca d’oferta laboral provoca que els sous siguin molt baixos i això fa que la subsistència esdevingui molt difícil. Moltes famílies necessiten l’ajuda de les seves filles per poder tirar endavant i això fa que, en aquest context socioeconòmic, l’escolarització i el control de l’absentisme escolar no siguin una prioritat.
Davant d’aquesta realitat familiar van decidir emprendre alguna acció que contribuís a millorar la qualitat de vida d’aquests infants. Es posaren en contacte amb familiars i amigues per recollir fons per invertir en la seva escolarització. El següent pas va ser buscar una escola on l’assistència fos obligatòria i controlada i a Kaolack, les escoles que segueixen aquests criteris són les privades.
A prop de la casa de la família hi ha una escola privada catòlica on s’imparteix ensenyament laic. La directora del centre és la senyora Madeleine, una monja d’uns cinquanta anys amb molt de caràcter, requisit indispensable per una dona catòlica amb un càrrec de responsabilitat en una societat patriarcal i musulmana. Després de visitar el centre i parlar amb la directora van veure que era l’escola ideal pels infants, però la senyora Madeleine no va posar-ne fàcil l’admissió. La directora els va posar a prova per veure si les seves intencions eren fermes o només era la pena d’uns tubab2 que de seguida s’oblidarien d’aquells nens i farien agafar una il·lusió inútil a la família Ba. Amb fermesa i determinació es va aconseguir finalment que fossin acceptats al centre.
Durant la tramitació de l’escolarització van sorgir nous contratemps, els infants no disposaven de cap mena de document d’identificació, ni tan sols de partida de naixement. A més, es va descobrir que l’Anta en realitat era la filla d’una amiga de la Mariam que feia uns anys li havia deixat a càrrec seu. Aquesta pràctica està molt estesa a Àfrica i és molt comprensible a causa del context socioeconòmic. Finalment, després de moltes visites a l’Ajuntament de Kaolack, es van poder obtenir tots els documents necessaris i els infants van poder començar a anar a l’escola.
Mesos després, quan en Joel i l’Anna van tornar, es va reunir amb la gent que havia participat en el procés d’escolarització dels infants de la família Ba i, entre totes van decidir constituir legalment una associació socioeducativa que treballés per la promoció de l’educació com a quelcom universal.
Així va néixer NouSol ONG!
L’any 2022 la Fatoumata va aconseguir el seu títol de cicle superior d’administrativa. Aquest mateix any va néixer el seu fill i agraïda per tot l’acompanyament va anomenar Joel.
- Tangana significa calent en llengua Wòlof. Els tangana són locals molt populars al Senegal, s’hi fa menjar ràpid a partir de fogons de gas o similar.
- Tubab significa home blanc en llengua Wòlof.
